Per una televisió pública, catalana i de qualitat

No és cert que defensar l'ús de la llengua catalana a TV3 vagi en contra de la pluralitat.

Ambdues coses són inseparables. La llengua catalana parteix d'una situació d'anormalitat a la nostra societat, provocada per segles de repressió i genocidi. Actualment, gràcies a la feina i a la lluita de milers de persones, els catalans i catalanes hem recuperat una part dels nostres drets, tot i que encara queda molta feina per fer. TV3, la televisió pública catalana, ha tingut en aquest sentit, un paper essencial en la normalització de la llengua, una tasca que cal continuar fent, perquè lamentablement encara no som un país normal.

No és cert que la presència del castellà a TV3 afavoreixi la pluralitat.

Si tenim en compte tota la oferta televisiva que hi ha al nostre país, es veu clarament, que la llengua catalana només és present als dos canals de Televisió de Catalunya i a les emissores locals, fet que suposa una clara discriminació respecte al castellà, que compta amb la resta de cadenes: TVE, La2, Tele5, Canal+, Antena 3 i totes les plataformes digitals. Aquesta situació és extrapolable a altres mitjans de comunicació com la ràdio i la premsa, i per tant, un augment de l'us del castellà a TV3 atempta clarament contra els drets dels catalans i catalanes, que només disposaríem d´una cadena en la nostra llengua: el segon canal de TVC.

No és cert que la defensa de la llengua sigui un patrimoni de cap partit.

Si avui tenim una televisió pública catalana i de qualitat no ha estat gràcies a cap partit en concret, sinó a l'esforç i la il·lusió que hi van dipositar moltíssimes persones en el seu moment. Persones que de ben segur, pertanyen a tots els àmbits polítics, a totes les ideologies, i que en la majoria de casos, no tenen cap mena d'interès partidista. Lamentem per tant, que certs sectors elitistes i fins i tot un presentador de la mateixa cadena, hagin intentat vincular certes crítiques benintencionades als interessos d´un partit polític en concret. Senzillament és inadmissible.


Per tot això cridem als ciutadans i ciutadanes a defensar:

- La pluralitat de la nostra societat, com un element enriquidor, i no pas de divisió. Intentar fer veure que la població castellanoparlant està en contra de la normalització lingüística suposa un insult als milers de persones que tot i no parlar la llengua del país, han lluitat contra l´uniformisme i la imposició com els que més.
- Una televisió pública, catalana i de qualitat, on es respecti el dret que tenim tots i totes a veure televisió en la nostra llengua.
- Un mínim respecte per part dels treballadors de TVC cap al que suposa aquesta institució, i sobretot cap als ciutadans i ciutadanes, que tenim dret a fer arribar les nostres queixes per mitjà dels nostres representants.
-Un mínim respecte a la llengua; TVC no només ha de tenir qualitat en els continguts sinó també en la forma, i ha de contribuir a redreçar l'actual situació -prou difícil- del català.

Adhereix-te

Sóc català i vull que Catalunya pugui jugar contra Espanya

Les declaracions “cap català vol que la seva selecció s’enfronti a l’espanyola” de la socialista catalana, Carme Chacón, posen de relleu les incomoditats dels socialistes catalans i espanyols per recolzar les seleccions esportives catalanes. Ells, els espanyols siguin socialistes o populars, ja se senten representats per la selecció espanyola i, no poden o no volen entendre que els catalans no ens hi puguem sentir.

Senyora Chacón sàpiga que jo sóc català i, com molts d’altres que vam signar a favor de les seleccions catalanes esportives, volem que Catalunya pugui enfrontar-se a Espanya i a qualsevol altra nació. Una nació, una selecció!!!.

Evitem la mort de Fátima Usman i Ahmadu Ibrahim

El pròxim 21 d'abril el Tribunal d'apel·lació de la Sharia decidirà si ratifica o anul·la la condemna de Fátima Usman i Ahmadu Ibrahim a morir lapidats per mantenir relacions sexuals fora del matrimoni.

La firma de milions de ciutadans ha estat efectiva. Safiya Hussaini i Amina Lawal ho saben. Si encara no ho has fet, firma ara.

Bona música per una lletra imprecisa

El to general de les intervencions del presidenciable socialista, José Luís Rodríguez Zapatero, el podríem definir de positiu si més no en les formes. Zapatero va esforçar-se per visualitzar un canvi radical d’estil de governar, tot mostrant un tarannà dialogant, conciliador i apostant per la pluralitat i la transparència com a part intrínseca i positiva del joc democràtic.

Tot i la bona música de les seves intervencions, la lletra grinyola i és imprecisa en molts aspectes. Especialment, pel que fa en l’avenç del reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat espanyol, on Zapatero va confirmar que només acceptaria les reformes dels Estatuts sempre i quan aquestes no suposin una reforma de la Constitució i va negar el seu suport a les seleccions esportives catalanes. Tampoc no va fer cap referència al retorn del Papers de l’Arxiu de Salamanca a Catalunya, ni es va comprometre a aprovar un nou sistema de finançament per a Catalunya, ni a la presència amb veu pròpia de les nacionalitats històriques als òrgans de decisió de la UE, ni en revisar el Pacte contra el Terrorisme signat amb el PP, rebuig del Pla Ibarretxe… . L’únic punt remarcable fou el seu compromís en defensar que el català sigui llengua de la UE.

Tot i això, també hem de reconèixer aspectes positius com són la seva defensa pels drets civils de les parelles homosexuals, la possible retirada de tropes de l’Iraq si no hi ha una resolució de l’ONU que les empari, la voluntat d’augmentar les pensions més baixes, revisió del PHN i derogació del transvasament de l’Ebre, suspensió de la llei de la qualitat de l’ensenyament… . Haurem d’esperar com Zapatero concretarà al llarg de la legislatura els seus compromisos.

Govern de col·lisió

Un cop més, assistim a una nova disputa entre els membres del govern trist-i-partit. El motiu de la nova disputa ha estat el malestar generat a les files d’ERC per la creació de la figura del cap de l’oposició.

El Ple del Parlament celebrat ahir va ser l’escenari d’una agre esbatussada dialèctica entre el portaveu parlamentari d’ERC, Josep Huguet, i el president de la Generalitat, Pasqual Maragall. Fins el punt, que el president va renyar els republicans perquè creu que s'obliden que estan al govern, i aquests el van acusar de haver fet una "alcaldada".

Tot apunta, a jutjar per les constants discrepàncies públiques i polèmiques constants, que ens trobem davant un govern de col·lisió més que no pas de coalició.

El PSOE només acceptarà una reforma de l'Estatut si no cal canviar la Constitució

El PSOE donarà suport a les reformes dels estatuts d'autonomia, com la que es planteja a Catalunya, sempre que els seus continguts estiguin dins la Constitució i, per tant, no s'hagi de modificar. Així ho va afirmar ahir el secretari d'organització del PSOE, José Blanco, que va afegir que les reformes han de respectar els tràmits fixats per a la modificació i que han de tenir un ampli consens polític. El secretari d'organització va fer aquestes declaracions després de la reunió de l'executiva federal del PSOE com a resposta al debat sobre la reforma estatutària obert a Catalunya. –El Punt edició del 13 d’abril de 2004- Més informació.


Malauradament, tot apunta que el nou govern socialista tan sols acceptarà l’aprovació d’un maquillat i aigualit Nou Estatut amb el beneplàcit del govern tripartit, a jutjar per les declaracions dels líders socialistes espanyols i els silencis dels membres del tripartit a Catalunya. Un govern tripartit submís a les directrius del socialisme espanyol, tot plantejant l’article 150.2 de la Constitució com el camí per elevar el nostre sostre competencial, però que en cap cas ens permetrà ser més sobirans.

Acceptar el plantejament de l’assumpció de noves competències mitjançant l’article 150.2 apuntat per Joan Saura, conseller de Relacions Institucionals i Participació Ciutadana, suposa de facto una renúncia a assolir majors quotes de sobirania i autogovern i ens relega a ser una mera sucursal administrativa de l’Estat espanyol. Ja que l’article 150.2 estableix la possibilitat que l’Estat espanyol pugui delegar o cedir l’exercici de competències estatals, podent-les recuperar quan cregui escaient o una nova majoria parlamentària ho permeti, i en cap cas permet que el Parlament de Catalunya pugui legislar sobre elles ja que la titularitat seguiria sent de l’Estat espanyol.

Sortosament, Convergència i Unió, primera força política al Parlament de Catalunya, és imprescindible per l’aprovació de l’esborrany de Nou Estatut que haurà de presentar-se al Congrés. I, avui per avui, tan sols Convergència i Unió és la garantia que el Nou Estatut sigui un Estatut de màxims i no de mínims que suposi la re-edidició del malaurat “cafè per a tothom”, perquè Catalunya no és ni vol ser una sucursal.

Correus espanyolitzar els nostres carrers

Les múltiples queixes adreçades a la companyia de Correus no han servit de res. Utilitzen la unitat de la imatge corporativa per espanyolitzar els nostres carrers de nou.

A Catalunya, en català!!!